Cròniques i galeries de fotografies de la XIV Almogàver

A continuació us deixem diverses cròniques de la XIV Almogàver. I al final de tot també diverses galeries de fotografies,

1 - FEEC

Sicília, croades i Vilaplana

https://www.feec.cat/actualitat/noticies/sicilia-croades-i-vilaplana/

Dia de contrastos, novetats i 250 participants en el que ha estat la 13a edició de l’Almogàver organitzada per l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades (AAMMP).

La prova s’ha convertit en la setena aturada del Circuit Català de Caminades de Resistència i ha estat la primera a la zona meridonal del país.

Des de l’AAMMP s’ha presentat un recorregut nou que ha portat als participants fins a Siurana i a tornar a veure zones carregades d’aigua.

Aquesta edició de l’Almogàver ha recuperat enguany el sentit antihorari. La caminada ha tornat a passar pels 3 rius de les muntanyes de Prades: el Glorieta, el Brugent i el Siurana. Hi ha conservat el pas per La Mussara, per Mont-ral i Capafonts, l’ermita de l’Abellera i els Gorgs de La Febró. Però ha modificat molts punts d’accés a aquests paratges tradicionals.

Després de molts anys, la caminada ha recuperta, el pas per Siurana, la “capital mundial de l’escalada”, la baixada del Grau de la Trona i l’ascensió del Grau del Bodro fins a Gallicant.

Al llarg del recorregut s’hi han incorporat alguns camins que s’havien perdut i que l’associació ha netejat en els darrers temps: el Camí de la Fueta o el Sender del Gorg a la font de Verdú, tocant la Torre d’en Manel. Com veieu, una barreja de tradició i innovació que esperem faci les delícies de tots vosaltres.

La prova ha tingut un total de 59,7 km senyalitzats i 4.912 m de desnivell acumulat, amb un recorregut ampliat sortida i arribada a Vilaplana (Baix Camp).

2 - XAVIER CAPDEVILA 

14a Almogàver

61kms i uns 5.000 mts de desnivell acumulat aprox.

A les 7 del matí a Vilaplana començàvem amb moltes ganes aquesta marxa que estrenava nou recorregut, i és que els organitzadors cada any treballen per millorar i fer variats camins per la zona de Prades, i ho aconsegueixen. Enguany vam començar amb la pujada més forta fins a dalt la Mussara per nou camí, seguim direcció a Mont-ral, baixem i creuem com sempre el riu Glorieta, control a Mont-ral i direcció a Capafonts tot creuant varies vegades el riu Brugent, pujada a l'ermita de l'Abellera baixem a Prades, i ara sortint pugem al mirador del Pla de la Guàrdia, per després seguir llarga pista oberta ( el tram potser més pesat) però que ens porta fins a Siurana, que compensa al arribar aquesta zona tant bonica de roca, i creuar el Siurana mullant els peus, i veure els gorgs amb tanta aigua, després de veure'ls altres anys ben secs, un plaer a la vista, ara ja ens queden les ultimes pujades fins la zona de Gallicant i les restes de un antic camp militar, avituallament i baixada fins a l'arribada a Vilaplana. Destacar a part del recorregut, la bona organització i senyalització, els bons avituallaments començant de bon matí al Casal esmorzant abans de la sortida, la seva varietat i el del final.

No recordo tampoc cap marxa del Circuit , en que el president i organitzador , també hi participi, Josep felicitats també!

3 - JORDI ANDREU

Vaig completar la primera edició de l'Almogàvers de les Muntanyes de Prades, quan anaves de refugi en refugi, pel teu compte i molt i molt sol. Enguany he tingut el gust de completar la XIV edició. Ha canviat la forma, i també el recorregut, però els rius, els boscos i els pobles són els mateixos. I també he pogut fer-ho com a membre de l'Associaciò d'Amics de les Muntanyes de Prades. Gràcies als Amics per un fantàstic recorregut que unia el Glorieta, el Brugent i el Siurana. Era difícil no acabar remullat, però ho vaig aconseguir. I gràcies per l'esforç de tanta gent per aconseguir que fos un dia rodó. I una reflexió per acabar, hi ha poques caminades del circuït de la FEEC tant dures com la nostra, alguns potser ens van maleir una mica per això. Però estic segur que passats uns dies, recordaran l'Almogàvers precisament per això. Perquè no et pots treure del cap aquella maleïda pujada fins a Castillejos. Perquè la vas patir tant com la vas gaudir, perquè sense esforç no hi ha recompensa i perquè allò que més valores és el que més t'ha costat. Salut i cames!

4- DANI HERNANDEZ CRESPO