Associació d'Amics de les Muntanyes de Prades

Els, sobre tot amics, de l’associació hem gaudit d’uns dies al Pirineu, dies de calma, de duresa, de cultura i molt de senderisme. Com venim fent en algunes de les nostres sortides, darrerament, hem donat opció al grup de fer un recorregut molt exigent d’alta muntanya i altres senders, no més curts, sinó amb menys desnivell. En el cas del grup d’Alta Muntanya hem dinat pel camí: el primer dia al refugi de ComadeVaca, amb l’atenció fantàstica del Xavi i un dinar que va entrar molt bé, i el segon a Ulldeter, calentets després de la remullada i la fresqueta fins arribar allí. El grup de les sortides matinals arribaven a Camprodon per ser seguts a taula a les 14h. En tots dos casos molt ben guiats: l’alta muntanya pel Marc, de NaturActiva, el senderisme matinal pel Xavi i el Jaume. El grup matinal el composaven 13 persones i el d’alta muntanya 12. Tots vam gaudir molt dels recorreguts, la companyia i el guiatge.

El senderisme matinal va recórrer, el primer dia, el conegut camí de les fonts, arribant a Camprodon pel singular passeig de Maristany. El segon dia, més exigent, vam pujar a l’ermita de Sant Antoni. Tres integrants del grup van aprofitar el segon dia per anar a visitar una Fira de bruixes, a un poble veí, i visitar també el preciós poble de Beget. Aquest grup ha pogut completar les tardes amb tombs pels preciosos carrers empedrats de Camprodon, visitant també esglésies i el monestir, seient a fer una cervesa a la plaça davant del casal, gaudint de la música que aquest dies inundava les places de notes clàssiques (hi havia una trobada de joves intèrprets d’arreu) o travessant ponts i sentint cantar el Ter, amb força caudal i constant.

El grup d’Alta muntanya vam pujar, el primer dia, al Balandrau (2585 m.), des de Queralbs i per Comadevaca: un desnivell de quasi +1700 m. Molt exigent, dur però preciós, amb dues parts diferenciades: la primera remuntant el riu Freser fins al refugi, amb molta ombra d’un bosc ric de varietat, el so del riu i la visió de terra i pedres de colors. La segona part fou l’ascensió des del refugi, a poc més de 1900 m., fins el cim. Una primera part molt exigent, remuntant des de 1900 a 2400 m., en poc més d’un kilòmetre, des del refugi fins el coll dels tres pics. Finalment vam fer el descens per una pista ample, fàcil, per poder contemplar els ramats de vaques, bous i cavalls de raça autòctona. Idíl·lic.

El segon dia va estar marcat per la meteorologia des d’un primer moment. Vam decidir sortir des de més amunt, des de l’estació de Vallter. Remuntant el Gr 11 fins el coll de Mantet vam fer l’ascensió al Pic de la Dona de 2710 m. En el descens va començar a plovisquejar, es va intensificar un xic i a l’arribar al peu, a l’inici de l’ascens a Bastiments, en veure la climatologia de dalt el cim, vam decidir deixar-ho per un altre dia. Vam iniciar el descens fins un torrent i des d’allí vam remuntar fins al naixement del riu Ter 2480 m. I des d’allí vam iniciar un altre descens per passar pel vell refugi d’Ulldeter per arribar al nou refugi d’Ulldeter, prou ampli i confortable. A la cota 2600, per cert, feia fred, a més de ploure. El guia ens va doctorar en senderisme: tots portàvem tot el material adequat i vam saber gestionar-lo, fins i tot guardant roba seca per dinar i després de dinar. Des del refugi per una preciosa baixada pel GR vam arribar al final. A les 16h. Arribàvem a l’hotel. Malgrat tot fou una excursió molt agradable i descobrint. Molt recomanable el Pic de la Dona.

El resum de tot plegat el tenim a la fotografia amb els nostres colors i el pont vell de Camprodon a l’esquena. Han estat 4 dies, gaudint de la muntanya, els paisatges verds del Pirineu, les cases de pedra, els carrers de Camprodon i el cinema i els concerts de carrer, gaudint d’un bon hotel, bons menjars, ratafia i gintònics,  i, per sobre de tot, la bona companyia en harmonia dels 25 participants en aquesta sortida d’estiu. Som gent fantàstica i feliç!

 

A continuació podeu veure un recull de fotografies de tot el cap de setmana.