Associació d'Amics de les Muntanyes de Prades

Vam sortir a les 8:15 del matí desprès que la furgoneta llogada ens recollís a Reus, des del Pantà d’Ulldecona. Al principi vam fer uns quants metres per pista al costat del Pantà que va anar molt bé per escalfar les cames. Al poc ens vam enfilar per un antic camí de ferradura que ja no el vam deixar fins a Fredes. Es un camí preciós, espectacular pel seu empedrat bastant ben conservat. La majoria del camí es caracteritza per innombrables tombs i revolts que fan que l’ascensió sigui suau i molt agradable, encara que en algun lloc s’empina una mica, així fins al Portell de l’Infern. Un punt que la Organització de la FEEC, en aquesta activitat, ens obliga a fer una visita a La Cova de l’Aire. Això significa deixar el camí en el mateix Portell, i agafar un sender estret que surt a la dreta i en un quilòmetre i dos cents metres aproximadament fem cap a dita cova. La cova es espectacular, immensa. De les més grans que he conegut. Potser no és tant una cova, com una gran balma. Personalment ho vaig passar bastant malament per que el sender en algun tram s’havia de grimpar i desgrimpar, i vinc d’una crisi de salt a les meves articulacions i he patit un parell d’estrebades en un tendó del peu dret que m’han fet veure les estrelles. Aprofito per agrair a Josep Maria Grau per un ibuprofens que hem van anar molt bé per seguir en la caminada fins al final.

Vam retornar fins el Portell de l’Infern, i pel meravellós camí de ferradura vam ascendir fins a Fredes. Primera població de la ruta.

La segona part va ser caminant per senders i a vegades per algun pista, per la part altra de la ruta, aprop dels mil metres. Recorregut quasi planer, amb petites baixades i pujades. Amb un ventet fresc que va animar molt a la ràpida marxa que ens vam marcar. Va ser entre Fredes i El Boixar. També vam veure algun tram de carrerades ben marcades per murs de pedra seca. Tot el tram es fa seguint les marques del GR7, molt ben assenyalat per cert. Al Boixar vam improvisar un dinar no previst, però que ens va anar molt bé per descansar una mica i recuperar forces.

La tercera part va ser la baixada des del Boixar al Pantà d’Ulldecona, que a mi en particular se’m va fer una mica... o molt llarga (Degut a les molèsties físiques). Però va valdre la pena doncs els camins que utilitza la ruta també van ser espectaculars, sobretot el del Ballestar fins al Forn de Vidre. A partir del Forn de Vidre ja no vam veure res pràcticament, se’ns va fer de nit i amb les llanternes només podíem veure el pis del sender. Al sortir del Boixar ja vàrem agafar bastanta pista forestal. Vam passar a tocar d’una font d’obligatori Way point, i per la pista vam continuar ascendint lleugerament fins un punt del qual es veia un paisatge panoràmic grandiós de les muntanyes dels ports de l’entorn d’aquest indret. A partir, d’aquí va ser baixar, baixar i baixar. A vegades amb senders amables i d’altres que no tant. Això sí, quasi sempre amb suavitat. Així fins el Ballestar.

 

Nota final: ESPECTACULAR com tenen de nets els camins i seders. Sembla ser que la Comunitat Valenciana inverteix molts recursos amb els municipis que son els que fan la tasca de neteja dels camins-. En aquest cas, tots els llogarets que vam passar pertanyen a la Tinença de Benifassa. I també en algun lloc vam poder veure l’aclarida de bosc per prevenir incendis.

Per tot vaig disfrutar molt de la ruta i de tot plegat: paisatge, clima i sobretot els companys, Josep M., Josep P., Josep Ma. G., Joan F., Jaume H., Jean Claude B. i Jaime V.

Amb moltes ganes de fer la segona edició!!

Xavi Pagès

__________

Aquí podeu veure un recull de fotografies de la jornada: